Xarxes socials
Facebook, Twitter, Youtube. Linkedin...
Xarxes socials
Les xarxes socials (Facebook, Instagram, Twitter, Youtube, Linkedin, TikTok... i cada cop en surten més) prenen cada cop més protagonisme, no només en les relacions interpersonals, sinó també en la comunicació empresarial. Són -ara com ara- una realitat laberíntica i una mica caòtica: característiques típiques d’un fenòmen en fase d’expansió tumultuosa.
La seva utilització a nivell empresarial pot fer intuir un gran potencial, però alhora -a part de la dificultat de maneig- hi ha la presència de determinats riscos, com la gestió de la privacitat i de la reputació on-line.
Aquesta situació pot generar dues reaccions igualment extremes, tot i que oposades: d’una banda l’entusiasme total de qui veu en les xarxes socials la solució definitiva de tots els problemes de comunicació d’empresa; de l’altra banda, el rebuig total d’un món considerat caòtic, inútil i incomprensible, només apte per al xafardeig dels adolescents.
La veritat -o més aviat una observació més prudent- es troba just al mig, i és bo enfocar correctament aquest tema, per evitar, d’una banda decepcions excessives, i de l’altra la renúncia a unes possibilitats de comunicació ben reals.
En el seu llibre “The Social Media Bible”, Lon Safko i David Brake elaboren uns “Deu manaments” per tenir èxit en les xarxes socials. Més enllà de la simplificació i de la metàfora bíblica, i amb l’ajuda de l’experiència i del sentit comú, la seva reflexió ofereix molts estímuls interessants.
Molta feina a fer
Les xarxes socials fan treballar molt! S’ha d’assumir: no hi ha cap drecera que estalviï feina per arribar al públic desitjat. Simplement són camins alternatius i molt poderosos -és cert- si es treballent molt, i bé.
Hi ha un concepte inicial de marcatge del territori. Això implica que s’ha d’entrar en quantes més xarxes millor; i obrir els “perfils” de la nostra empresa en totes elles. Es tracta d’una ocupació prèvia dels espais disponibles: un compte a Facebook, un a Twitter, un a Tuenti, un a Linkedin, etc. amb la finalitat de marcar-los amb el propi nom o marca i àrea d’activitat, de tal manera que ningú de la competència no hi pugui arribar primer.
Acte seguit, tots aquest perfils s’han de mantenir actualitzats, vius, dinàmics, amb informació nova i fresca que transmeti el flux d’activitat de l’empresa, i alhora permeti sortir amb més freqüència i a un nivell més alt en els típics “report” d’actualitzacions de les xarxes socials.
Continguts
Per obtenir moltes visites, s’ha d’oferir molts continguts: nous, originals i posats al dia. No hi ha escapatòria: la gent té fam de continguts, és el que més es busca a Internet.
Res millor doncs que engegar un blog professional d’empresa: se suposa que en el nostre sector som uns experts i tenim una veu autoritzada. Un blog ens permet comunicar totes les notícies referents a la vida de l’empresa, les novetats tècniques, els nous productes... i també intervenir amb opinions i punts de vista sobre fets de portada més amplia que afecten el sector. D’aquesta manera el diàleg amb el públic es fa directe, proper, basat en la confiança i la complicitat.
Per altra banda, i això és encara més fàcil (i així ho sugereix “The Social Media Bible”), és molt útil carregar una gran quantitat de fotos, vídeos i fins i tot podcasts (gravacions d'àudio, per exemple d’una xerrada o d’una conferència) a les principals comunitats a la web destinades a aquesta finalitat: aquest tipus de material desperta sempre un gran interès en el públic. Després només s’ha de crear els links creuats, per anar fàcilment des de la web de l’empresa al blog, al Facebook, al Tumblr, etc., incrementant el número de visites a cada pas.
Interaccions
Com sempre es diu, la web (i especialment les xarxes socials) és interacció. En la pràctica, això vol dir que no n’hi ha prou de preparar una bona quantitat d’informació i esperar que la gent ens visiti. S’ha de sortir i comentar. On? En els altres blogs, en la munió de fòrums que neixen contínuament sobre qualsevol tema. Amb respecte i prudència, sempre. Però fins i tot es pot arribar a polemitzar una mica, amb bones maneres, per posar-hi un toc picant.
Monitoratge
Si hem posat en marxa correctament tot això que hem explicat fin ara, segur que a la xarxa es comença a parlar força de nosaltres. Ens hem d’assabentar de què es diu, obviament, i fer-ne un seguiment, per avaluar els efectes de les nostres accions -positius o negatius- i per identificar a temps eventuals reaccions no desitjades: idees deformardes o simplement no correctes, maledicències, etc. Per a aquesta finalitat de monitoratge, la majoria de xarxes i de buscadors disposen de sistemes d’alerta, gestionables per l’usuari, que avisen cada vegada que es menciona el nostre nom.
De totes maneres, res pot obviar la necessitat d’un treball metòdic i repetit en el temps. Una exploració regular de la xarxa s’hauria d’implementar com a tasca setmanal imprescindible, a la caça de novetats, idees, informacions o simplement per copsar-hi l’ambient, l’aire que s’hi respira.